Edició 2020

Lorem ipsum dolor sit amet, consectetur adipiscing elit. Ut elit tellus, luctus nec ullamcorper mattis, pulvinar dapibus leo.

Espectacles

Tres caràcters sensibles i caòtics peregrinen circularment en una pista de Circ Eterna i Universal. Les emocions i el deliri per compartir són l’impuls d’aquest curiós viatge on cada un d’ells aconsegueix convèncer a l’altre d’allò que ni ell mateix sap.

Solo nos queda Bailar.

La peça sorgeix com una necessitat d’investigació de moviment, basat en el món dels refugiats i de les fronteres.

Aquesta distància, real i hipotètica, situa a tots dos intèrprets en una relació d’aproximació i allunyament, de poder i de revolta, compartint una mateixa premissa comuna: la impossibilitat de frontera amb nosaltres mateixos.

Des-espera és una peça de dansa-teatre de 15 minuts pensada per espais no convencionals o carrer. Una creació d’Ariadna Peya i Marc Soler a partir de l’últim disc de Clara Peya, AA. (Analogia de l’A-mort, 2019. Satelite K©)

Des-espera parla de viure en contradicció i de la acceptació d’aquesta contradicció com a camí per créixer. Dos intèrprets enfrontats viatgen a través de cinc peces musicals dibuixant escenes amb el cos, el gest i la paraula. Un proposta intensa que ens mostra la fragilitat i la fortalesa a través d’una poètica despullada, enèrgica i personal.

Des-espera parla d’encendre i apagar, d’agitar i de calmar, de ferir i de curar, d’esperar i de des-esperar.

Azuzena.

En un laberint del pensament, les referències s’esborren : abolició del temps, distorsió de l’espai, il·lusió d’un horitzó. És el domini de l’esperit mòbil, qüestionant-se sobre la seva pròpia existència – real, projectada, imaginada, deformada. Desplaçaments i girs en un espai que es mou i que molesta les conviccions.

Aquesta cerca de si mateix, de la realitat, del buit estan en el centre de les nostres recerques.

Falta text.

Solo a Dos.

Manbuhsa és un duo de dansa inspirat en un imaginari extraordinari. Hi ha nens jugant en un camp d’arròs asiàtic, hi ha civilitzacions antigues i ritmes musicals, hi ha èxodes urbans i trens replets de persones que tornen al seu lloc d’origen, i sobretot hi ha animals i ocells i rituals d’aparellament. Manbuhsa és una peça juganera, un estudi de les danses dels ocells aplicades als éssers humans. Concretament a dos ballarins que no acaben d’entendre les pròpies emocions i sensacions, i que de mica en mica aniran aprenent a relacionar-se.

Quatre joves es troben a una plaça. Pot ser una plaça qualsevol a la nostra ciutat. Sona música i els joves arranquen a ballar. És quotidià per ells. És la seva manera d’expressió. Ballar els fa ells. Alguns són ballarins formats en dansa tradicional basca. Altres de Hip Hop. El carrer, el seu espai vital, els uneix.

Vero Cendoya planteja l’enfrontament entre dos mons antagònics, futbol i dansa. Però en aquest cas, l’esport i la sensibilitat artística són ingredients d’una mateixa recepta. Un viatge on una mateixa passió ens porta de l’art a l’esport i de l’esport a l’art. Les cinc ballarines d’aquest espectacle s’enfronten a futbolistes reals, creant una màgica coreografia molt física i al mateix temps delicada.

Espectacle de dansa i futbol inspirat en la pel·lícula italiana L’arbitro, de Paolo Zucca, una reflexió sobre els valors socials i els límits entre l’esport i l’espectacle.

Un espai real, una plaça que preserva els vestigis de l’ús públic, unes dones que renten, aigua i sabó per tot arreu, roba blanca i un safareig on aquestes dones comparteixen confidències, desitjos, pors i la quotidianitat que no s’atura.

Fregar fort fins a desvetllar desitjos i somnis. Murmurar, esquitxar, airejar els draps bruts. Ballar al ritme del sabó, el fregall, el xipolleig de l’aigua.

-ALLEYNE

La relació que l’ésser humà guarda amb la lluita és primitiva. Aquesta ha estat present des de l’inici dels temps. Des de LA SALA aprecien la lluita com un element fonamental a la vida en general i en la dansa en particular.

Expectations will not kill you parteix del sentiment de fracàs que patim quan els nostres objectius no s’assoleixen.

El punt de partida és l’instant que tant hem somiat, el moment de trobar aquella persona que tant havíem desitjat…. Quantes tardes hem passat imaginant què ens oferiria la nit?

Ens parla de les esperances i els impulsos que ens fan reviscolar. Al cap i a la fi, vivim entre les expectatives frustrades i les noves il·lusions.

Visc una mort vivent.Davant d’una existència sense vigor, una vegada i una altra els meus peus es mobilitzen per encarar el desastre. El meu cos, folgat, cadavèric, s’entusiasma ràpid i es sacseja, gira, ¡balla! ¡Balla! Balla la seva dansa patètica i maldestra.A ritme de polka em danso i acullo el desastre.Els cucs dins meu seguiran ballant.

Pelat va néixer d’ una manera de veure i observar l’artesania, “feta a mà”. I escolta pacient d’una o més persones que treballen junts. Un espectacle que combina el moviment, el teatre gestual, el circ i la dansa d’una manera magistral i innovadora.

MOU PARTY

MOU PARTY

Pelat va néixer d’ una manera de veure i observar l’artesania, “feta a mà”. I escolta pacient d’una o més persones que treballen junts. Un espectacle que combina el moviment, el teatre gestual, el circ i la dansa d’una manera magistral i innovadora.

Horaris i Ubicacions