fbpx
País/Regió: Espanya/Catalunya

REMOR sorgeix dels records compartits entorn d’un espai: el safareig. Un espai públic on la remor de l’aigua i de les veus de dones i nens, donava calidesa a un ritual setmanal: la bugada. Aquesta tasca s’assignava a les dones, que rentaven de genolls (en rius o recs) o a peu dret, com als safareigs. Era una feina feixuga, la roba mullada pesava, i fes fred o calor, s’havia de rentar. Malgrat ser una tasca laboriosa, era una oportunitat per sortir de casa, conversar i tafanejar amb les veïnes. De fet, encara ens queden expressions com “fer safareig” per dir que es xafardeja, i “la roba bruta es renta a casa” per indicar que un tema és d’àmbit privat. Amb REMOR volem reivindicar el safareig com a espai públic històric on les dones feien una feina digna. Els safareigs esdevenen un escenari per intervencions performatives. Provoquem reflexió i debat sobre la mecanització, la pèrdua d’espais públics de compartir i d’empoderament i sobre el rol de la dona i de l’home en la societat d’abans i la d’ara.

 

INAUGURACIÓ 4 DʼOCTUBRE 12:30H

Visita guiada i diàleg amb les artistes 10 dʼOctubre 11h i 12h

Horaris generals d’apertura
4 Octubre 11:00 – 14:00h

9 Octubre 20:30 – 23:30h

10 Octubre 10:30 – 13:30h

11 Octubre 19:00 – 22:00h

Crèdits:

Gràcia del Ruste I la Petra Vlasman

Sobre la companyia "Petra Vlasman + Gràcia del Ruste":

La Gràcia del Ruste I la Petra Vlasman tenen dues vessants professionals que les uneixen com a projecte conjunt, l’artística i una voluntat educativa. D’aquí en surt REMOR, una proposta recent en forma d’una primera exposició, per embolcallar, un pol de debat a l’entorn d’un espai de memòria històrica de dones, sovint oblidat: el safareig, i en concret, una tria de safareigs de l’Alt Empordà.

La Gràcia del Ruste (artista, coach educativa, creativa, catalana) i la Petra Vlasman (artista, fotògrafa, educadora, holandesa) interactuen artísticament amb safareigs de l’Alt Empordà des del 2014. La Gràcia no fa de model, sinó que improvisa moviments en silenci que la Petra capta amb la càmera. Elles ho narren així: Gràcia: “practiquem Sud, els safareigs són Mediterrània!” Petra: “una performance de moviments en silenci, sense públic. Només tu i jo, fent memòria/remembrança d’una manera poètica” Gràcia: “em deixo fluir per un espai històric, on hi havia molta conversa, on hi havia més que la vida de cada dia, la vida relatada, l’explicada, de boca a orella” Petra: “em moc per l’espai amb la meva càmera i et pinto/retrato; el teu cos, els teus gestos…interactuant amb les línies, els colors i les textures del lloc” D’aquest treball ha sorgit una sèrie de fotos. La manca d’experiències compartides contemporànies en aquests espais ha sigut el punt de partida per fer les intervencions als safareigs abandonats i deixats. Aquestes intervencions donen una funció nova al safareig, que per un instant esdevé un escenari on una dona torna a ser-hi, fent un homenatge a les dones que han passat pel mateix espai. A més a més cada foto està feta amb un valor com a punt de partida, un o dos valors que es relacionen amb l’espai i l’actuació de la performer.

OSA + MUJIKA

Expectations will not kill you

Plaça Josep Pla
Diumenge 4 d’Octubre a les 18:30h.

País/Regió: Espanya/País Basc
Duració: 15 minuts

Sinopsis:
Expectations will not kill you parteix del sentiment de fracàs que patim quan els nostres objectius no s’assoleixen, de la inestabilitat emocional que crea aquesta sensació de derrota. El punt de partida és l’instant que tant hem somiat, el moment de trobar aquella persona que tant havíem desitjat…. Quantes tardes hem passat imaginant què ens oferiria la nit? I qui no ha tornat ensopit cap a casa perquè els somnis no s’han acomplert? Malgrat això, Expectations will not kill you no és una peça derrotista. Ens parla de les esperances i els impulsos que ens fan reviscolar. Al cap i a la fi, vivim entre les expectatives frustrades i les noves il·lusions.

Potser la nit no va acabar d’anar tal i com havíem projectat, potser va ser diferent del que havíem previst, però va ser igualment meravellosa.

Crédits de l’Espectacle:
Direcció: Osa + Mujika
Coreografia: Jaiotz Osa
Intèrprets: Raymond Naval, Jaiotz Osa
Vestuari: Xabier Mujika
Vídeo i Foto: Etanowski

Sobre la Companyia:
Osa + Mujika neix el 2017 de la trobada artística entre Jaiotz Osa i Xabier Mujika. Jaiotz Osa és ballarí i coreògraf. Xabier Mujika és dissenyador de vestuari i d’espais escènics. La unió Osa + Mujika sorgeix de la necessitat de donar resposta a les seves inquietuds en dansa i arts visuals.

La seva primera peça (Suddenly) va ser seleccionada per la Red Acieloabierto 2017 i presentada en festivals nacionals i internacionals. Posteriorment van estrenar Suddenly III (2018), seleccionada pel circuit Danza a Escena 2019, i Kenophobia (2019).

Actualment estan de gira amb Expectations will not kill you, una peça concebuda per a espais no convencionals.

https://www.facebook.com/Osa-Mujika-1938794129714287
https://www.instagram.com/osa_mujika/

Fundador i Director

Roger Fernández Cifuentes

Originari de Figueres (Espanya), Roger és el fundador i director d’AGITART.

Graduat a l’Institut del Teatre (Barcelona) i exmembre de VERVE (Companyia de Postgrau de la Northern School of Contemporary Dance, Leeds), Roger ha treballat amb una varietat de coreògrafs internacionals, entre ells Ben Wright, Frauke Requardt, Angus Balbernie, James Wilton, Matthew Robinson i Jessica Kennedy.

Com a coreògraf emergent, Roger ha estat guardonat amb diversos premis coreogràfics entre ells el primer premi en el Concurs Internacional de Dansa de Riba-Roja, al Concurs Internacional Ciutat de Barcelona de 2012, i el premi del públic al Certamen Coreogràfic de Sabadell. Des de la seva formació, ha estat creant peces per la Companyia AGITART incloent “Life”, “ADaliN”, “Pandora” i “Sand”, que han realitzat gires a escala nacional i internacional a Espanya, Bèlgica i el Regne Unit. L’any 2015, Roger va ser seleccionat per participar en un programa de coreògrafs emergents, Exit Visa, a The Place, Londres.

Paral·lelament a la seva tasca com a codirector, mestre, coreògraf i programador amb AGITART, Roger continua treballant professionalment com a ballarí i coreògraf per a altres projectes.

Producció

Georgina Aviés Sarrias

Nascuda a Barcelona el 1994, Georgina és cap de producció del festival Figueres es MOU.

Georgina és graduada a l’Institut del Teatre en l’especialitat de dansa Contemporània l’any 2012 i posteriorment és membre del Ballet Junior de Geneve sota la direcció artística de Sean Wood i Patrice Delay fins a l’any 2014.

Georgina ha treballat amb coreògrafs internacionals com, Barak Marshall, Andonis Foniadakis, Yann Marussich, Marina Mascarell i Ioannis Mandafounis, entre d’altres.

Com a ballarina Georgina forma part d’Habemus Corpus Dance Company amb peces com TEEN TIME GONE (2016) i AIRE (2017), estrenada dins de la programació del Festival Grec de Barcelona. També des de l’any 2016 és intèrpret a la companyia Addaura Teatre Visual dirigida per Teia Moner, on ha participat en diverses produccions.

Georgina forma part d’AGITART des de l’any 2014 liderant tallers de moviment dins del projecte AGITART educa, impartint tallers regulars a escoles primàries dins del projecte de planters de Conarte Internacional, entre d’altres projectes.

Director Workshops Professionals i Assessorament Artístic

Gianluca Vicentini

Originari d’Itàlia, en Gianluca és el Director dels Workshops i Assessor Artístic d’AGITART.

En Gianluca ha treballat a la Northern School of Contemporary Dance a Leeds com a Director Artístic de VERVE i ha estat el Cap de Desenvolupament Professional.

Sota la seva direcció, la companyia ha treballat amb coreògrafs internacionals com ara Lea Anderson, Anton Lachky, Akram Khan, Kerry Nicholls, Ben Wright, Theo Clinkard, Luca Silvestrini i Efrosini Protopapa, fent extensa gira per Europa.

Al mateix temps que dirigia el Riley Theatre, en Gianluca va establir “Connections”, un pla de desenvolupament artístic professional i d’alt rendiment d’un any de durada. Aquest va incloure “Northern Connections”, programa específicament dissenyat per artistes emergents amb seu al nord d’Anglaterra. També ha estat involucrat en una col·laboració amb l’Institut Henry Moore i Tino Sehgal per a la recreació de “Kiss”.

Abans de traslladar-se a Leeds, en Gianluca va ser l’Assitent de Direcció Artística de Iceland Dance Company i va col·laborar com a Director d’Assaig per Carte Blanche. També va ser Director Artístic de Spiral Dansflokkur, una companyia de joves ballarins amb seu a Islàndia.

En Gianluca aporta la Direcció Artística a artistes independents, programant i treballant a nivell internacional a través de la indústria de la dansa, així com també dirigint i donant-los suport.