fbpx
País/Regió: Espanya/País Basc
Duració: 20 minuts

Totes artistes, obrint-se camí en un món que a vegades les ha relegat a l’anècdota, a allò que dins l’status quo de cada època ha estat considerat poc important. La peça de dansa investiga la condició perifèrica o anecdòtica d’aquestes artistes i com l’espai íntim i familiar ha propiciat llibertat per a la creació artística.
punt de partida El Museu de l’Empordà Una de les característiques principals en la concepció de la peça és l’espai. dones ballen dones vol destacar i subratllar que no es tracta d’un espai escènic, sinó un espai expositiu (que amb la intrusió de la dansa es convertirà també en un espai performatiu). Així, prenent el museu com a punt de partida, es vol establir un paral·lelisme en la mirada del subjecte/espectador vers la figura de la dona com a l’objecte de representació en la història de l’art. En aquest cas proposem canviar la mirada dels assistents, o si més no, dislocar-la. Dues intèrprets, dos cossos, quatre ulls que els tornen la mirada, com les peces de les 31 autores exposades. Un canvi de perspectiva en el qual l’espectador passa a formar part de l’espai com a objecte, el qual també pot ser mirat 1.
1 John Berger, Maneres de veure, Edicions de 1984, 2011.

Transformar el concepte de feminitat “passiva” per reivindicar la figura de la dona al món de l’art com a artista, que torna una mirada “activa”, desafiant, i no només participa com a musa o imatge amb una forta càrrega de gènere. Les dones d’Elena Paredes considerades “trencades” per no seguir el prototip de dona associada a un imaginari bucòlic, concepte que introdueix Cristina Masanés Casaponsa al dossier “Pintar, fotografiar, crear, viure[…]”.
línies d’investigació per al moviment Enfoquem la recerca de moviment en l’espai intersticial entre allò que ensenyem i allò que amaguem i reservem només per a nosaltres; com pot ser un nom, una manera de parlar, d’expressar-se, una part del cos, etc. Una altra línia de recerca pel material coreogràfic és la no-centralitat. Allò que queda als marges, els moviments petits que poden passar desapercebuts, els segons plans, les extremitats… per tal d’activar una micro-memòria, entesa com a allò que roman durant els silencis, els intersticis entre moviment i moviment, dins la fisicalitat del cos femení, que és el nostre, el de les intèrprets.

Crèdits:

Creació, direcció i interpretació: Azucena Momo / Interpretació i coreografia: Idu Massa / Música: per confirmar / Mirada externa: Roger Fernández i Georgina Avilés.

Sobre la companyia "Azucena Momo":

Azucena Momo. Nascuda a Figueres, ha estudiat Periodisme (UPF), el Grau d’Humanitats (UPF) i un Màster en Estudis Teatrals (UAB, Institut del Teatre). Recentment ha publicat un llibre de poesia Miopies. Poesia de distàncies curtes, ed. Tremendes, 2019. Del qual s’ha fet un espectacle de dansa-poesia que s’ha girat per diferents festivals com Píndoles de micro-teatre (Barcelona), Passejades (St Pere Pescador), Cacau (Girona), Meandres (St Jaume de Llierca). Col·laboracom a crítica de dansa a diferents mitjans digitals com el Núvol i Nova Veu (Recomana.cat). Pel que fa a la dansa, al llarg dels anys s’ha format amb diferents coreògrafsi creadors com Mal Pelo, Lali Ayguadé, Roberto Olivan, Yael Karavan, Guy Nader, Ariadna Montfort i Bonn Park entre d’altres. També ha fet la formació professional de dansa contemporània de l’escola Cobosmika: programa “Seeds Blue” de creació;a P.A.R.T.S. Summer School, al’escola Olga Tragant de Barcelona, a l’Escola Municipal de Dansa de Celrà (EMDC) i a la Sala Beckett. Enguany he rebut la beca Bòlit Mentor pel projecte pedagògic als instituts “En construcció” 2019-20. I la beca Kreas’19 de l’Ajuntament de Girona per l’espectacle de poesia i dansa “Abans de la nit”.

Idu Massa. Nascuda a la Pera, des de petita va començara fer gimnàstica rítmica, esport que la va dur a formar part de la Selecció Catalana de Gimnàstica durant 4 anys al CAR (Centre d’alt rendiment esportiu) de SantCugat del Vallès. Va ser campiona d’Espanya amb la medalla d’or al 2011. Va decidir fer un canvi i apostar per la dansa com a mitjà d’expressió artística, més enllà de la fisicalitat del moviment. Ha estudiat al Real Conservatorio Profesional de Danza Mariemma de Madrid, i s’ha graduat a l’Institut del Teatre, pels estudis de grau professional de dansa contemporània. Els anys de dansa els ha compaginat amb els estudis de Filosofia a la Universitat de Barcelona. Actualment formapart de la companyia CREA Dance Company, amb la coreògrafa Maria Rovira, entre altres projectes artísticsi pedagògics. Ha coreografiat peces per videoclips de música i dóna classes de dansa clàssica al centre esportiu ipsi de Salt i classes de consciència corporal i dansa a la Fundació Estany de Banyoles.

OSA + MUJIKA

Expectations will not kill you

Plaça Josep Pla
Diumenge 4 d’Octubre a les 18:30h.

País/Regió: Espanya/País Basc
Duració: 15 minuts

Sinopsis:
Expectations will not kill you parteix del sentiment de fracàs que patim quan els nostres objectius no s’assoleixen, de la inestabilitat emocional que crea aquesta sensació de derrota. El punt de partida és l’instant que tant hem somiat, el moment de trobar aquella persona que tant havíem desitjat…. Quantes tardes hem passat imaginant què ens oferiria la nit? I qui no ha tornat ensopit cap a casa perquè els somnis no s’han acomplert? Malgrat això, Expectations will not kill you no és una peça derrotista. Ens parla de les esperances i els impulsos que ens fan reviscolar. Al cap i a la fi, vivim entre les expectatives frustrades i les noves il·lusions.

Potser la nit no va acabar d’anar tal i com havíem projectat, potser va ser diferent del que havíem previst, però va ser igualment meravellosa.

Crédits de l’Espectacle:
Direcció: Osa + Mujika
Coreografia: Jaiotz Osa
Intèrprets: Raymond Naval, Jaiotz Osa
Vestuari: Xabier Mujika
Vídeo i Foto: Etanowski

Sobre la Companyia:
Osa + Mujika neix el 2017 de la trobada artística entre Jaiotz Osa i Xabier Mujika. Jaiotz Osa és ballarí i coreògraf. Xabier Mujika és dissenyador de vestuari i d’espais escènics. La unió Osa + Mujika sorgeix de la necessitat de donar resposta a les seves inquietuds en dansa i arts visuals.

La seva primera peça (Suddenly) va ser seleccionada per la Red Acieloabierto 2017 i presentada en festivals nacionals i internacionals. Posteriorment van estrenar Suddenly III (2018), seleccionada pel circuit Danza a Escena 2019, i Kenophobia (2019).

Actualment estan de gira amb Expectations will not kill you, una peça concebuda per a espais no convencionals.

https://www.facebook.com/Osa-Mujika-1938794129714287
https://www.instagram.com/osa_mujika/

Fundador i Director

Roger Fernández Cifuentes

Originari de Figueres (Espanya), Roger és el fundador i director d’AGITART.

Graduat a l’Institut del Teatre (Barcelona) i exmembre de VERVE (Companyia de Postgrau de la Northern School of Contemporary Dance, Leeds), Roger ha treballat amb una varietat de coreògrafs internacionals, entre ells Ben Wright, Frauke Requardt, Angus Balbernie, James Wilton, Matthew Robinson i Jessica Kennedy.

Com a coreògraf emergent, Roger ha estat guardonat amb diversos premis coreogràfics entre ells el primer premi en el Concurs Internacional de Dansa de Riba-Roja, al Concurs Internacional Ciutat de Barcelona de 2012, i el premi del públic al Certamen Coreogràfic de Sabadell. Des de la seva formació, ha estat creant peces per la Companyia AGITART incloent “Life”, “ADaliN”, “Pandora” i “Sand”, que han realitzat gires a escala nacional i internacional a Espanya, Bèlgica i el Regne Unit. L’any 2015, Roger va ser seleccionat per participar en un programa de coreògrafs emergents, Exit Visa, a The Place, Londres.

Paral·lelament a la seva tasca com a codirector, mestre, coreògraf i programador amb AGITART, Roger continua treballant professionalment com a ballarí i coreògraf per a altres projectes.

Producció

Georgina Aviés Sarrias

Nascuda a Barcelona el 1994, Georgina és cap de producció del festival Figueres es MOU.

Georgina és graduada a l’Institut del Teatre en l’especialitat de dansa Contemporània l’any 2012 i posteriorment és membre del Ballet Junior de Geneve sota la direcció artística de Sean Wood i Patrice Delay fins a l’any 2014.

Georgina ha treballat amb coreògrafs internacionals com, Barak Marshall, Andonis Foniadakis, Yann Marussich, Marina Mascarell i Ioannis Mandafounis, entre d’altres.

Com a ballarina Georgina forma part d’Habemus Corpus Dance Company amb peces com TEEN TIME GONE (2016) i AIRE (2017), estrenada dins de la programació del Festival Grec de Barcelona. També des de l’any 2016 és intèrpret a la companyia Addaura Teatre Visual dirigida per Teia Moner, on ha participat en diverses produccions.

Georgina forma part d’AGITART des de l’any 2014 liderant tallers de moviment dins del projecte AGITART educa, impartint tallers regulars a escoles primàries dins del projecte de planters de Conarte Internacional, entre d’altres projectes.

Director Workshops Professionals i Assessorament Artístic

Gianluca Vicentini

Originari d’Itàlia, en Gianluca és el Director dels Workshops i Assessor Artístic d’AGITART.

En Gianluca ha treballat a la Northern School of Contemporary Dance a Leeds com a Director Artístic de VERVE i ha estat el Cap de Desenvolupament Professional.

Sota la seva direcció, la companyia ha treballat amb coreògrafs internacionals com ara Lea Anderson, Anton Lachky, Akram Khan, Kerry Nicholls, Ben Wright, Theo Clinkard, Luca Silvestrini i Efrosini Protopapa, fent extensa gira per Europa.

Al mateix temps que dirigia el Riley Theatre, en Gianluca va establir “Connections”, un pla de desenvolupament artístic professional i d’alt rendiment d’un any de durada. Aquest va incloure “Northern Connections”, programa específicament dissenyat per artistes emergents amb seu al nord d’Anglaterra. També ha estat involucrat en una col·laboració amb l’Institut Henry Moore i Tino Sehgal per a la recreació de “Kiss”.

Abans de traslladar-se a Leeds, en Gianluca va ser l’Assitent de Direcció Artística de Iceland Dance Company i va col·laborar com a Director d’Assaig per Carte Blanche. També va ser Director Artístic de Spiral Dansflokkur, una companyia de joves ballarins amb seu a Islàndia.

En Gianluca aporta la Direcció Artística a artistes independents, programant i treballant a nivell internacional a través de la indústria de la dansa, així com també dirigint i donant-los suport.